Si llegare’l día de mudar de casa
poco m’importaría dexar delles coses
qu’ente les manes pudiera tener.
El primer lloru, la palabra primera,
el restallar del fueu,
el cantar del agua nel teyáu,
coses asina, vendríen conmigo.
Baxo otru techu solo quiero
que nun duela’l camín andáu
nin les mancadures
que nun zarren na vida.
D’aquello qu’a diariu me falte
atoparé, engañando a la memoria,
los díes más claros,
la llimpia mirada del sol
que posaba en cualquier llugar
de la casa y yera la mío mirada.
Poema perteneciente a Les travesías del nómada.